Els riders de Glovo: la cadena es trenca per la seva baula més feble
En aquestes cinc llargues setmanes de confinament s’ha ressaltat més que mai qui són els que mouen el món, els treballadors i les treballadores. Són ells i elles els que estan a primera línia arriscant la seva salut i sacrificant-se en el seu lloc de treball, sacrifici que l’empresari desconeix i del qual parasita.
No obstant, l’ideologia de la burgesia ha calat tant en les classes populars que es donen casos de treballadors que, en la seva alienació, neguen la seva pertinença objectiva a la classe obrera, a la seva classe social. I, per consegüent, una part de la classe nega que la societat estigui dividida en classes o que el capitalisme és l’anarquia de la producció – que atén l’interès no de la societat sinó de les butques de la burgesia – i el seu Estat que no és una altra cosa que l’instrument d’opressió de la burgesia contra el proletariat. Aquesta societat deshumanitzada, embrutida fins al límit, crea el cultiu per a situacions com la de la ginecòloga amenaçada en el seu propi edifici pel risc de contagi que comporta la seva professió, a la qual li van pintar en el cotxe: “Rata contagiosa”.
Però també és el cas de tota aquella gent alienada que contínua fent comandes a través d’aplicacions com Glovo, Deliveroo o Uber eats, fins i tot coneixent la situació en la qual es troben aquests treballadors als quals se’ls denomina autònoms, sense ser-ho realment, com bé s’explica en aquest article dels nostres camarades de Madrid. Una alienació de la qual difícilment podem escapar en el capitalisme, en què qualsevol producte que consumim és fruit d’alts nivells d’explotació.
L’augment de les comandes s’ha unit amb què el passat 16 d’abril, Glovo va reduïr a la meitat la tarifa base per comanda (de 2,5 a 1,2 euros) als sous dels anomenats riders. Juntament amb que l’empresa no els hagi facilitat cap mesura de seguretat enfront del virus, ha empès al sindicat Riders x Derechos a convocar la primera manifestació durant l’estat d’alarma. El mateix divendres diversos centenars de riders es van concentrar en protesta davant la penosa situació en la qual es troben. Els manifestants van ser identificats i dispersats per les forces repressives.
Davant d’aquesta situació de pandèmia i crisi, la burgesia no fa res més que demostrar-nos una vegada i una altra que per a ells les vides dels treballadors i treballadores no valen absolutament res. L’única cosa que els importa és mantenir els seus beneficis que enfonsen les seves arrels en l’explotació. Cada dia ens cerciorem d’alguna notícia que evidencien la seva moral fins i tot en època de pandèmia, demostrant que la classe dominant pot portar-nos a la misèria més extrema, sacrificant amb això les vides que faci falta amb l’objectiu de perpetuar la seva esclavitud assalariada sobre les classes labrises. La història ens demostra de nou que la ruptura de les contradiccions en aquest pútrid i corrupte sistema anomenat capitalisme se solen donar per la seva baula més feble.
El conflicte de Glovo ve ja des de lluny. A Barcelona, el 25 de maig de l’any passat, un dels repartidors de Glovo va ser víctima de les males condicions laborals i de l’avarícia depredadora de l’empresari, sent empès a la mort mentre estava de servei. Això va desencadenar una sèrie de protestes a les seus de l’empresa com vàrem reportar en el seu moment el PCOC Però és que un any abans, ja s’havien prduït protestes a Zaragoza, Màlaga, Barcelona i Madrid per part de riders que buscaven que se’ls recongués com el que són, treballadors, no autònoms.
Per això, des del Partit Comunista Obrer de Catalunya (PCOC) creiem que la decisió dels riders és encertada i hauria de ser seguida pels altres treballadors que estan sent empesos a anar als seus llocs de treball encara i amb l’alt risc de contagi que ens diuen que existeix, pel simple benefici de quatre sangoneres que viuen a cor què vols que es troben segurs i fora de perill a les seves cases ara mateix. De fet, totes aquestes lluites en les empreses haurien d’unir-se en una única lluita contra la burgesia, de tal manera que els treballadors portin els problemes dels centres de treball als barris i que els seus veïns, altres treballadors, comprovin que el problema de a les feines els afecta a ells també i que els problemes dels uns i els altres són comuns i tenen un responsable: El capitalisme i el seu Estat.
Visca la lluita de la classe obrera!
Fins a la victòria sempre!
Acabem Amb El Virus Capitalista!
Comitè Nacional del Partit Comunista Obrer de Catalunya (PCOC)
Los riders de Glovo: la cadena se rompe por su eslabón más débil
En estas cinco largas semanas de confinamiento se ha resaltado más que nunca quienes son los que mueven el mundo, los trabajadores y las trabajadoras. Son ellos y ellas los que están en primera línea arriesgando su salud y sacrificándose en su puesto de trabajo, sacrificio que el empresario desconoce y del que parasita.
Sin embargo, la ideología de la burguesía ha calado tanto en las clases populares que se dan casos de trabajadores que, en su alienación, niegan su pertenencia objetiva a la clase obrera, a su clase social. Y, por consiguiente, una parte de la clase niega que la sociedad esté dividida en clases o que el capitalismo es la anarquía de la producción – que atiende al interés no de la sociedad sino de los bolsillos de la burguesía – y su Estado que no es otra cosa que el instrumento de opresión de la burguesía contra el proletariado. Esta sociedad deshumanizada, embrutecida hasta el límite, crea el caldo de cultivo para situaciones como la de la ginecóloga amenazada en su propio edificio por el riesgo de contagio que entraña su profesión, a la que le pintaron en el coche: “Rata contagiosa”.
Pero también es el caso de toda aquella gente alienada que continua haciendo pedidos a través de aplicaciones como Glovo, Deliveroo o Uber eats, aun sabiendo en la situación en la que se encuentran estos trabajadores a los que se les denomina autónomos, sin serlo realmente, como bien se explica en éste artículo de nuestros camaradas de Madrid. Una alienación de la que difícilmente podemos escapar en el capitalismo, en el que cualquier producto que consumimos es fruto de altos niveles de explotación.
El aumento de los pedidos se ha unido con que el pasado 16 de abril, Glovo haya reducido a la mitad la tarifa base por pedido (de 2,5 a 1,2 euros) a los sueldos de los llamados riders. Junto con que la empresa no les haya facilitado ninguna medida de seguridad frente al virus, ha empujado al sindicato Riders x Derechos a convocar la primera manifestación durante el estado de alarma. El mismo viernes varios centenares de riders se concentraron en protesta ante la penosa situación en la que se encuentran. Los manifestantes fueron identificados y dispersados por las fuerzas represivas.
Ante esta situación de pandemia y crisis, la burguesía no hace más que demostrarnos una y otra vez que para ellos las vidas de los trabajadores y trabajadoras no valen absolutamente nada. Lo único que les importa es mantener sus beneficios que hunden sus raíces en la explotación. Cada día nos cercioramos de alguna noticia que evidencia su moral aun en época de pandemia, demostrando que la clase dominante puede llevarnos a la miseria más extrema, sacrificando con ello las vidas que haga falta con el objetivo de perpetuar su esclavitud asalariada sobre las clases laboriosas. La historia nos demuestra de nuevo que la ruptura de las contradicciones en este pútrido y corrupto sistema llamado capitalismo se suelen dar por su eslabón más débil.
El conflicto de Glovo viene ya de lejos. En Barcelona, el 25 de mayo del año pasado, uno de los repartidores de Glovo fue víctima de las malas condiciones laborales y de la avaricia depredadora del empresario, siendo empujado a la muerte mientras estaba de servicio. Esto desencadenó una serie de protestas en las sedes de la empresa como reportamos en su día el PCOC. Pero es que un año antes, ya se habían producido protestas en Zaragoza, Málaga, Barcelona y Madrid por parte de riders que buscaban que se les reconociera como lo que son, trabajadores, no autónomos.
Por ello, desde el Partit Comunista Obrer de Catalunya (PCOC) creemos que la decisión de los riders es acertada y debería ser seguida por los demás trabajadores que están siendo empujados a acudir a sus puestos de trabajo aun con el alto riesgo de contagio que nos dicen que existe, por el simple beneficio de cuatro chupópteros que viven a todo tren que se encuentran seguros y a salvo en sus casas ahora mismo. De hecho, todas esas luchas en las empresas deberían unirse en una única lucha contra la burguesía, de tal modo que los trabajadores lleven los problemas de los centros de trabajo a los barrios y que sus vecinos, otros trabajadores, comprueben que el problema de los tajos les afecta a ellos también y que los problemas de unos y otros son comunes y tienen un responsable: El capitalismo y su Estado.
¡Viva la lucha de la clase obrera!
¡Hasta la victoria siempre!
¡Acabemos Con El Virus Capitalista!
Comitè Nacional del Partit Comunista Obrer de Catalunya (PCOC)